la gente es muy mala, per eduard bertran.
VAIG FER AQUEST CARTELL PER PARTICIPAR A ALGUN CONCURS DE DIBUIXETS. HA RESULTAT SER FINALISTA. LA RESTA, A SOTA.
COMENTARIOS
la gente es muy mala, per eduard bertran.
VAIG FER AQUEST CARTELL PER PARTICIPAR A ALGUN CONCURS DE DIBUIXETS. HA RESULTAT SER FINALISTA. LA RESTA, A SOTA.
COMENTARIOS
mariner
Suposo que anys enrere els enginyers no eren catalogats de frikis ni de rarets, ans al contrari, era un plus, un estatus social, un avantatge en molts àmbits. Anys enrere les dones devien anar boges per trobar un home tipus enginyer, amb un bon sou, un nivell cultural i mental molt acceptables, entre d’altres.
Avui dia gairebé tothom pot ser enginyer, serà més bo, més dolent, però si es treballa una mica es pot arribar a ser enginyer. Això fa que perdi aquest carisma que tenia antigament. A banda que l’abundància ens fa més reemplaçables i no permet uns sous tan alts com els d’abans. I a banda de la quantitat d’enginyers s’hi suma al carro el típic tiu guai de disseny, artista, que es posen a lloc una mica les melenes i caieu plegades als seus peus. El típic modernillo guai, ja sabeu de qui parlo ja.
Dones del món: els enginyer podem ser capaços d’arreglar coses de casa, llums, taules, cables, ordinadors, el wifi, sintonitzar la TDT… no us enganyaré, les coses podran quedar més o menys boniques (un designer us ho deixarà més macot, sí, però gairebé segur que no funcionarà o s’espatllarà al cap de res).
Per ser guai no cal ser un dibujitos eh! Posa un enginyer a la teva vida (els industrials saben moltes coses en principi, però no en saben de cap).
(Dita tota aquesta ximpleria m’acomiado fins una altra il·luminació divina, si els cables encara estan ben soldats)
“La millor manera de precipitar el final d’una emoció negativa és generant una altra emoció de la mateixa intensitat però de signe contrari. En comptes de cabussar-se en la interpretació minuciosa del malson, cal perseguir la llampada d’una nova esplandor” Antonio Damasio
M´hi cago davant la iniciativa de fer pagar les bosses de plàstic dels supermercats. La idea en si està molt i molt bé, per reduir consum de plàstic, evitar contaminar més el medi ambient. Les bosses reutilitzables de roba estan molt bé, la veritat. Fins aquí cap problema, però no voleu dir que haurien de reduir altres plàstics també? I en lloc de fer-ho pagar als clients / consumidors, fer-ho pagar als fabricant? Ampolles d’aigua, ampolles de begudes amb gas, embotits, fruita, sabons i xampús, tovallons de paper, paper del WC, productes de neteja, menjar pel gos, galetes, carn, pasta, salses, … tot de PLÀSTIC. I el que ja frega el sumum de tot plegat és quan demanes carn/perix/formatges al mostrador, allí les bosses de plàstic són gratuïtes. No entenc res del sistema, tot plegat és una merda i estan jugant amb nosaltres amb molts aspectes i no només els de les bosses de plàstic. He dit.